Visita la borsa de treball del Col·legi de Químics de Catalunya

Pàgina d'inici / Blog / Químics a l’atur

Químics a l’atur

 

Esta entrada está disponible en: Spanish

Josep M. Viñas

Un dels principals problemes del món laboral actual és l’atur. Com a Col·legi de Químics hem tractat de donar una resposta, dins les nostres possibilitats, a aquesta situació en què es troben els postres companys que han perdut la feina, o bé que encara no l’han trobada.

 La força del nostre Col·legi és la suma de les forces que cada un dels seus membres pot aportar. És per això que aquesta iniciativa d’un grup de companys que es troben en aquesta situació d’atur, situació en la que molts de nosaltres ens hem trobat i ens podem trobar qualsevol dia, ens sembla fantàstica. Esperem que aquesta crida tingui la resposta que cal esperar, i que les accions a emprendre tinguin el resultat desitjat.

Malgrat que estem vivint una època a la qual cada vegada tenen menys importància els tipus d’estudis realitzats, i com a conseqüència la nostra orientació professional, la química segueix essent un dels pals de paller de la indústria a casa nostra. Tots els que hem fet els estudis corresponents a una llicenciatura en química, el que aspirem és a treballar de químics.

És ben cert que ens caldrà un cert coneixement de temes no relacionats amb la nostra professió. Les eines informàtiques s’han convertit en indispensables. Tampoc no sobraran uns certs coneixements de com funciona una empresa, tot i que això serà funció del tipus d’empresa a la qual treballem i, segons el lloc de treball, poden ser prescindibles. De fet, la varietat de coneixements addicionals és molt àmplia i dependrà del lloc de treball i les necessitats de l’empresa que en necessitem unes o unes altres.

Per tant com a col·legi tenim en consideració aquestes necessitats que han anat sorgint, i les que puguin sorgir en el futur, per tal d’aconseguir el seu objectiu: que cadascú de nosaltres tingui un lloc de treball al qual pugui sentir-se plenament satisfet.

Segons l’edat podem dividir les necessitats i circumstàncies en tres grans blocs:

  • Químics recent graduats (23-25 anys) que busquen el seu primer treball.
  • Químics aturats menors de 45 anys amb experiència laboral.
  • Químics aturats majors de 45 anys amb experiència laboral.

De cara a trobar un lloc de treball les estratègies a seguir per cada grup són diferents, ja que també ho és la seva problemàtica. Un químic recent graduat té poques coses a posar al seu C.V., mentre que un amb cinc o deu anys d’experiència en diferents centres de treball ha de considerar amb molta cura l’ordre en què disposa aquesta experiència de cara a aconseguir un nou treball. Els majors de 50 anys encara ho tenen més negre, ja que el seu principal defecte és l’edat: se’ls considera vells. L’experiència acumulada sembla no servir per a res.

És ben sabut que la indústria química és un dels motors del nostre país, havent arribat a generar un percentatge important de nous llocs de treball. Malgrat aquesta propaganda cal examinar quin tipus de llocs de treball s’han generat i en quines condicions. Un cop d’ull a les ofertes de treball en aquest sector, que es pot trobar a la premsa o a Internet, mostra que la majoria d’elles són per a llocs als quals, tot comptat i debatut, no cal un químic diplomat o llicenciat (per no parlar dels doctors): n’hi ha prou amb un FPII de química, i encara amb contracte temporal! Amb aquesta fal·làcia s’intenta vendre una presumpta expansió de la indústria química, que si bé pot tenir lloc a escala de fusions, presenta una recessió notable al camp de les PIMES.

LA DEMANDA DE QUÍMICS

La química és un pilar de l’economia, cosa que ja sabíem, així com un generador de llocs de treball, cosa que desconeixíem. Tanmateix, això no es tradueix en una demanda de químics diplomats o llicenciats.

Tal com es troba l’economia actual i les tendències que segueix és de preveure, a curt o mig termini, que encara no han acabat les fusions entre els grans grups de la indústria química i la seva absorció de PIMES. El resultat de les fusions ja és conegut: un cert nombre de persones a l’atur, quedant la resta integrades a un marc de treball al qual no es respecta ni els drets fonamentals de la persona.

El resultat d’aquesta política és un nombre de llicenciats a l’atur cada vegada més gran, o bé exercint càrrecs que no tenen res a veure amb la seva professió, o bé un conjunt de persones explotades (els caps no tenen hora de plegar) a les quals se’ls exigeix cada cop més sota l’amenaça de l’acomiadament.

D’altra banda, les PIMES viuen sota una tensió constant que els obliga a abaixar marges de venda, amb les consegüents pèrdues de beneficis. La compra de PIMES, tot i conservant el seu nom original, per part de grans empreses fa desaparèixer un tipus d’empresa que havia estat tradicional a Catalunya i que generava un gran nombre de llocs de treball.

D’altra banda cal també plantejar-se quines expectatives de treball ens obre aquesta nova situació.

Grosso modo podríem esmentar-ne tres:

  • Medi ambient.
  • Gestió de qualitat.
  • Riscos laborals.

D’aquests tres, només el primer està realment relacionat amb la química. La gestió de qualitat ja demana un coneixement més profund de lleis i normes. Els riscos laborals només serien aplicables a empreses del sector químic, i demanen només uns coneixements bàsics de química (a l.abast de qualsevol estudiant de primer curs) més uns d’específics que poc tenen a veure amb la nostra professió.

PRIMERES PASSES A LA RECERCA DE FEINA

Primer de tot és imprescindible que ens coneguem a nosaltres mateixos, tant a nivell personal com professional. Això suposa una tasca d’introspecció i autoanàlisi pel qual haurem de recórrer a ajuts externs, preferiblement de persones que no formen part del nostre entorn habitual ja que els seus judicis poden ser ben intencionats però erronis.

El segon punt important és l’elaboració d’un currículum a la carta, és a dir, a la mesura de les empreses per a les quals volem treballar. Cal pensar que hem d’incloure la informació que ells volen veure.

El tercer punt és preparar-se per a tot tipus d’entrevistes de treball, a les quals buscaran no els postres punts forts sinó els febles, partint del C.V. que haurem enviat. D’aquí la gran importància dels dos primers punts.

Finalment ens queda la feina de buscar feina, que demana moltes més hores de les que sembla, com molts de vosaltres estic segur que sabeu.

Arribats aquí hem d’esmentar un punt molt important: el psicològic. Sovint els primers mesos ens enfrontem a l’atur amb molta esperança. Després dels primers ensopecs i d’unes quantes cartes amables refusant-nos, els ànims comencen a fallar i poden acabar en depressions.

¿QUÈ POT FER EL COL·LEGI PER NOSALTRES?

Pel que fa al primer punt, i íntimament relacionat amb la feina de buscar feina, cal trobar les persones que ens facin de coach o, si ho voleu d’altra manera, de guia. Cal que siguin persones alienes a nosaltres, de forma que el seu judici sigui imparcial. Cal que sapiguem no només com ens veiem o com ens veuen els més propers, sinó com ens veuen els altres, la imatge que donem a una tercera persona.

Es pot objectar que ja hi ha empreses dedicades a aquest menester, però resulten cares i no tots disposem de recursos suficients per a això.

També és possible realitzar cursos de reciclatge, sobretot en les noves tecnologies. Si pensem en Medi Ambient, Control de Qualitat o Riscos Laborals, com apuntava al començament, caldria trobar la manera que aquests cursos resultessin homologats o, si més no, fàcilment homologables. Sense l’homologació és molt difícil poder arribar a assolir un d’aquests llocs de treball.

Pel que fa al suport psicològic, a través de la Mutualitat, podria ajudar-nos.

També és important conèixer els principals mètodes de recerca de treball. Barcelona Activa, un Server de l.Ajuntament, organitza algunes sessions en aquest sentit. Tanmateix són molt curtes i adreçades a un públic general. En el nostre cas es tracta de treballar de químics dins l’àrea que considerem més adient per a nosaltres.

Finalment caldrà buscar fonts de finançament per tal d’abaratir els costos d’aquests ajuts. Aquest punt pot resultar una mica més complicat, ja que els organismes oficials (Ajuntament, Generalitat) tenen els seus cursos. Tanmateix, en el nostre cas es tracta d’un col·lectiu  concret especialitzat en una branca del coneixement.

 
 

0 Comments

You can be the first one to leave a comment.

 
 

Leave a Comment